Bon dia a tothom!
Ahir era el novè concert del cybeetour, el sisè que fèiem sense descans. I realment vam notar el cansament… I quan un està cansat ja se sap que les coses no li acaben de sortir del tot bé. A poc a poc anireu entenent el perquè del títol d’aquest escrit…
Com ja vam comentar ahir, només sortir vam haver de canviar la roda de la furgoneta perquè estava petada. Malgrat tot, ens ho vam pendre amb humor i vam marxar cap a Sitges bastant animats.
Quan vam arribar però, la de recanvi va seguir els passos de la seva companya i també va decidir desinflar-se. Total, que ens vam quedar al mig de Sitges tirats i sense saber encara on tocar. Gràcies al Roger, l’ambient es va calmar i vam decidir anar a buscar un lloc pel concert. Vam caminar durant molta estona però res, no vam trobar cap espai més o menys silenciós i amb una mica d’ambient. Ahir era un dels dies forts de la festa major de Sitges, així que feien activitats i hi havia gent per tot arreu. Finalment, vam decidir muntar la paradeta al passeig gran, davant la platja la Fragata entre l’escenari gran on fan concerts de nit i un petit escenari on tocaven sardanes.
Eren les 20:20h, el nostre concert dura una hora aproximadament i a les 21:30 el cercavila passava pel passeig. Per tant, havíem de començar sí o sí! Posar-nos a tocar ens va tranquilitzar… Per fi era l’hora de fer allò que més sabem i ens agrada. I la veritat és que al principi va anar molt bé. A més gent no en faltava!
Però està clar que ahir no era el nostre dia… Per si encara falten motius que li donin sentit al títol de l’escrit, vam petar tres cordes de guitarra.
Recapitulem:
– 2 rodes de la furgoneta petades.
– Sitges a petar de gent i activitats i, per tant, molt difícil trobar lloc on muntar la paradeta.
– 3 cordes de guitarra petades.
Podríem continuar explicant anècdotes catastròfiques d’ahir… La cocacola que va petar i va començar a esquitxar el Marc a mig concert, les proves de so de bombo que van començar a fer a l’escenari gran, que gairebé es podria dir que seguien el ritme de les sardanes que teníem al costat, l’home borratxo que no va deixar de parlar-nos durant tot el concert, etc.
Però deixem la mala sort de banda i acabem amb una bona notícia. La fotografia amb tota la gent coneguda que ens va venir a veure! Gràcies a tots!!
De tot se n’aprèn. Mirat amb perspectiva ahir tampoc va ser un dia tan catastròfic! A més ja va bé de tant en tant tocar de peus a terra i adonar-se que un no pot estar sempre feliç i de bon humor. Hem après a canviar la roda d’un cotxe, hem conegut Sitges de dalt a baix i hem practicat això de fer bona cara encara que la situació no acompanyi. Què més volem!
Avui toca descansar, que ens anirà molt bé… Tenim moltíssimes ganes d’anar demà a Manresa! Després d’un dia menys afortunat, hem vist clar la sort que tenim de poder fer aquesta gira. Així que demà ho tornarem a petar, però aquesta vegada de veritat. Som-hi! Ens veiem per Catalunya!
Acabem donant-li les gràcies al Jordi per tot el que fa per nosaltres. Jordi, ets gran!