Llarga vida a Viladrau

Hola a tothom! Perdoneu per actualitzar tan tard… Tot i haver fet dos concerts, aquests 5 dies ens han servit com a petites vacances per descansar i desconnectar una mica de tot.

En aquest escrit només parlarem de Viladrau. Breda ho deixem pel següent!

Un altre any hem acabat l’estiu a Viladrau. I cada vegada ens sentim més del poble! El concert va ser el 31 d’agost, així que vam tenir 29 i 30 per descansar una mica. Però nosaltres no podem estar junts sense tocar, menys encara si la gent ens ho demana…

Vam començar amb un concert a casa la família Boadas per agraïr la seva hospitalitat, que va ser recompensat amb un bon berenar.

Per altra banda, unes amigues de Lleida pujaven expressament fins a Viladrau el dia 30 per veure’ns tocar. No havíem avisat gaire que el concert finalment seria el 31… Així que alguna cosa s’havia de fer. Tornem-hi doncs, concert privat!

Finalment el dia següent tocava concert a Viladrau. Tard com de costum, vam muntar la paradeta al mig de la plaça i vam començar…

A primera fila teníem un públic infantil molt simpàtic. Tant, que es va acabar fent una mica pesat… Ja ens agrada que els nens s’entusiasmin per la música, però que no deixin de fer preguntes durant tot el concert la veritat és que es fa dur. Malgrat això i el soroll de la plaça, va venir molta gent i l’ambient va ser molt agradable.

Cap al final a més es va repetir l’escena de Sant Pol. Una noia va aixecar la mà per demanar torn de pregunta! Vam estar parlant una estona i tot va acabar amb una proposta: “Hauríeu de fer una cançó de Viladrau”. Intentarem composar algun tema que estigui al nivell que es mereix el poble!

Vam acabar el concert i la gent va venir a comprar maquetes. I atenció, només en van quedar 7 per vendre! Al principi de la gira el Jordi Gonzalo ens assegurava que se’ns acabarien les maquetes a l’últim concert. Nosaltres no ho vèiem clar, així que ens hi vam jugar un sopar. I de moment tot semblava que nosaltres teníem raó…

Llavors vam anar a sopar a la Cerve, on el dia que tocàvem a Vic havíem acabat fent un petit concert a canvi d’uns beures. Primer ens van demanar un petit favor… Si podíem cantar l’aniversari feliç per un home que feia 50 anys a quatre veus. Vam entrar per la cuina, vam agafar el pastís i vam sortir tots junts cantant. Tot plegat va acabar amb els cambrers i nosaltres cridant com hooligans: Ramón, Ramón, Ramón!!!!!

Quedava clar que tot plegat no podia acabar aquí… Els de la Cerve volien un concert privat. Nosaltres estàvem realment cansats, però molt excitats per la situació. La gota que va acabar de vessar el got va ser l’oferta que ens van fer: ens pagaven el sopar!

Són molt divertits aquests concerts improvitzats. Són encara més propers que els del cybeetour i encara et pots deixar anar més a l’hora de tocar. A més veure somriures com el que tenia una de les àvies de la família t’omple moltíssim… I aquests somriures tan espontanis i sincers s’encomanen. I una bona notícia! Vam acabar de vendre les maquetes que ens quedaven… Jordi, et devem un sopar!
La nit va acabar com es mereixia, de festa.

Uns grans dies a Viladrau. Molta música, molt bon ambient, gent molt maca i moltes activitats que ens han ajudat a agafar energies pel llarg camí que ens queda. Volem donar les gràcies altra vegada a la família Riera Boadas per com ens cuiden i, especialment, a la Marta per aguantar-nos i aconseguir que Viladrau valgui tant la pena.

Primera part del cybeetour acabada. Uns dels millors 15 dies que hem viscut els 4, estem molt contets de com ha anat tot. Una plaer haver compartit anècdotes i experiències amb la gent amb qui hem anat coincidint.

El dia 5 de setembre serem a Badalona. Demà actualitzarem el blog explicant l’experiència a Breda!

I per no perdre la tradició acabem amb una despedida que ens encanta… Ens veiem per Catalunya!

ComRàdio i Granollers

Hola a tothom!

Ahir va ser un dia realment especial, sortint al matí per anar a fer una entrevista a COMRàdio! Podríem dir que estàvem més excitats que de costum, alguns fins i tot una mica nerviosos!

Abans de passar dins l’estudi vam estar una bona estona a la sala d’espera. Amb tant nerviosisme, a part de dir unes quantes xorrades, vam entretenir tocant una mica a la gent que també esperava.

Una sorpresa molt grata va ser trobar-nos, a l’Alfred Rodríguez Picó, o com va dir-li el Nil: “mira el del temps!” Només entrar i veure que va ser reconegut ens va anunciar en primícia que a partir del dijous s’acabava l’estiu i vindrien tempestes, així que ja ho sabeu, s’acosta el fred tot i que llegint aquest blog tan fresc ja ho podíeu veure venir.

Un cop dins, vam fer unes proves de so molt ràpides i sordes, no podíem sentir com sonava, però vam confiar en la tècnic de l’estudi. L’entrevista en general molt distesa, més com una conversa o tertúlia.

Després va venir l’actuació. Vam tocar Novembre i un cop acabada, els aplaudiments de la gent de cabina es van convertir en rialles quan la Raquel va fer el millor comentari de l’entrevista: “Nil, tu sí que tens una veu de mel”. Aquí podeu escoltar l’entrevista i cançó en directe: http://www.comradio.com/audio/31346/embed

Després de la bona estona que vam passar a COMRàdio vam tornar cap a casa a dinar i preparar-nos per marxar cap a Granollers. Abans però, per no perdre la tradició del cybeetour, calia la foto amb el cartell d’allà on vam estar.

Per Granollers, molta festa, molta gresca… potser massa i tot! Hi havia concerts i actes per tot arreu, així que va ser molt difícil trobar un lloc per tocar.  S’ha de dir que la passejada per buscar un lloc on muntar la paradeta sovint es fa pesada, però a Granollers un caminava a gust i somrient gràcies al bon ambient festiu que s’hi respirava! Un cop vam decidir el lloc, ràpid a tocar.

Com en quasi tots els concerts van venir alguns companys de Sant Feliu, també alguns companys d’universitat del Jordi de Granollers.

A la segona cançó però, una sorpresa en forma de músic: va venir a veure’ns el Marcel, bateria d’Amelie.

Acabat el concert una xerradeta amb el Marcel sobre l’apassionant món de la música i cap al telepizza a sopar, amb la oferta dels dimarts bojos! El Nil no entenia res i això semblava fer-li molta gràcia al dependent, però al final va ser capaç de demanar-se una pizza amb força bona pinta.

Havent sopat, l’atracció principal de les festes de granollers, concert de Txarango.

Molt divertits, no deixaven ni un minut per respirar, tenen el concert i l’espectacle més que per la mà! Són grans músics i encara que soni tòpic, millors persones, ja que al final del concert van tenir temps per tothom per firmar discos, samarretes i cartells. Fins i tot l’Alguer i en Pau van tenir una estona per parlar amb nosaltres i felicitar-nos per un cert vídeo que els vam enviar!

Això és tot, avui tornem a ser a Viladrau altre cop a Can Riera, menjant crêpes per berenar i preparant-nos mentalment per veure el Barça.

Divendres 31 tocarem el que havia de ser l’últim concert del #cybeetour a Viladrau, però com ja vam anunciar ahir a COMRàdio, l’aventura continua, així que encara podem dir allò de…

Ens veiem per Catalunya!

Manresa!

Hola a tothom!

Ahir es pot dir que va ser un dia molt curiós. Un dia que sembla que no t’aporti res i que t’acaba marcant.

Després d’un dia de descans, vam sortir cap a Manresa quan vam acabar de dinar. Eren festes així que calia mirar bé on tocar! La nostra idea principal era el Parc de l’Agulla, on feien els focs. Així que vam anar a investigar… La primera notícia que vam tenir és que 12.000 persones pugen fins allà dalt! Ja teníem la broma feta… Tocarem davant d’uns quants milers de persones!

Després vam veure tot el cordó policial que hi havia montat, que ja hi havia música en directe i que muntar la paradeta en un lloc on s’ajunta tanta gent és una bogeria. Per tant, vam preferir anar a un lloc amb menys ambient però més segur: el Passeig de Manresa!

Ahir va ser com originalment ens esperàvem el CyBeeTour. La gent passant, de tant en tant parava a mirar i ens deia alguna cosa, però no es quedava durant tot el concert. Això sí, al principi ens va passar de tot! La gent realment és sorprenent. Una nena ballant embogida, gent gran tirant-nos monedetes com ens va passar a Sant Pol, fins i tot una dona es va acostar i ens va explicar que el seu fill era músic i va morir als 25 anys… En fi, va ser curiós.

Tot i així cap al final un grupet va seure davant i el concert va acabar força animat! Bona visita de l’Anna, Agustín, Isac, Annabel, Zoe, Jordi i Clara!

Després del concert, tocava un bon sopar per Manresa. I com diu Jordi Gonzalo, va ser un sopar i alguna cosa més. Així que vam sortir amb un somriure d’orella a orella i vam anar al concert de Cesk Freixas, una bona manera d’acabar la nit. Vam arribar a la millor cançó! La petita rambla del Poble Sec! https://www.youtube.com/watch?v=U3-odKCyjio

Després vam poder parlar una estona amb ell i fer-nos una foto. I sorpresa, està al corrent del cybeetour i del que anem fent! De fet ens va felicitar perquè diu que li agraden les nostres cançons!!!


Per allà hi havia molts artistes… Els de Kòdul, la noia dels Catarres i l’Alguer i en Sergi de Txarango. També vam tenir el plaer de parlar amb ells una estona! I és curiós com una petita xerrada ens va poder animar tant per continuar picant pedra! De fet tenim una sorpresa preparada per ells, a veure què els hi sembla!

Avui altra vegada dia de descans… Demà penúltima parada del cybeetour a Granollers!
I atenció, una de les millors sorpreses del cybeetour. Demà dimarts 28 d’agost serem a L’apartament de ComRàdio, entrevista i una cançó en directe! A les 12:10!

Ens veiem per Catalunya! Visca la gent!!

A Sitges ho vam petar

Bon dia a tothom!

Ahir era el novè concert del cybeetour, el sisè que fèiem sense descans. I realment vam notar el cansament… I quan un està cansat ja se sap que les coses no li acaben de sortir del tot bé. A poc a poc anireu entenent el perquè del títol d’aquest escrit…

Com ja vam comentar ahir, només sortir vam haver de canviar la roda de la furgoneta perquè estava petada. Malgrat tot, ens ho vam pendre amb humor i vam marxar cap a Sitges bastant animats.

Quan vam arribar però, la de recanvi va seguir els passos de la seva companya i també va decidir desinflar-se. Total, que ens vam quedar al mig de Sitges tirats i sense saber encara on tocar. Gràcies al Roger, l’ambient es va calmar i vam decidir anar a buscar un lloc pel concert. Vam caminar durant molta estona però res, no vam trobar cap espai més o menys silenciós i amb una mica d’ambient. Ahir era un dels dies forts de la festa major de Sitges, així que feien activitats i hi havia gent per tot arreu. Finalment, vam decidir muntar la paradeta al passeig gran, davant la platja la Fragata entre l’escenari gran on fan concerts de nit i un petit escenari on tocaven sardanes.

Eren les 20:20h, el nostre concert dura una hora aproximadament i a les 21:30 el cercavila passava pel passeig. Per tant, havíem de començar sí o sí! Posar-nos a tocar ens va tranquilitzar… Per fi era l’hora de fer allò que més sabem i ens agrada. I la veritat és que al principi va anar molt bé. A més gent no en faltava!

Però està clar que ahir no era el nostre dia… Per si encara falten motius que li donin sentit al títol de l’escrit, vam petar tres cordes de guitarra.

Recapitulem:

– 2 rodes de la furgoneta petades.

– Sitges a petar de gent i activitats i, per tant, molt difícil trobar lloc on muntar la paradeta.

– 3 cordes de guitarra petades.

Podríem continuar explicant anècdotes catastròfiques d’ahir… La cocacola que va petar i va començar a esquitxar el Marc a mig concert, les proves de so de bombo que van començar a fer a l’escenari gran, que gairebé es podria dir que seguien el ritme de les sardanes que teníem al costat, l’home borratxo que no va deixar de parlar-nos durant tot el concert, etc.

Però deixem la mala sort de banda i acabem amb una bona notícia. La fotografia amb tota la gent coneguda que ens va venir a veure! Gràcies a tots!!

De tot se n’aprèn. Mirat amb perspectiva ahir tampoc va ser un dia tan catastròfic! A més ja va bé de tant en tant tocar de peus a terra i adonar-se que un no pot estar sempre feliç i de bon humor. Hem après a canviar la roda d’un cotxe, hem conegut Sitges de dalt a baix i hem practicat això de fer bona cara encara que la situació no acompanyi. Què més volem!
Avui toca descansar, que ens anirà molt bé… Tenim moltíssimes ganes d’anar demà a Manresa! Després d’un dia menys afortunat, hem vist clar la sort que tenim de poder fer aquesta gira. Així que demà ho tornarem a petar, però aquesta vegada de veritat. Som-hi! Ens veiem per Catalunya!

Acabem donant-li les gràcies al Jordi per tot el que fa per nosaltres. Jordi, ets gran!

Sant Salvador

Bona tarda!

image

Un altre bonic dia ahir a Sant Salvador. Després d’un dia de platja, vam anar cap al passeig a buscar un bon lloc per muntar la paradeta.

image

Vam començar a les 20h en punt amb uns quants coneguts de públic. El passeig estava bastant buit i la poca gent que hi havia passava bastant de nosaltres. Estàvem massa ben acostumats! La situació era graciosa… Llavors allò que mai falla. Vinga a petar cordes!

image

Total, tot plegat una mica caòtic… Però llavors el passeig es va començar a omplir i força gent va parar a escoltar-nos.

image

Es va anar fent fosc i l’ambient va començar a ser genial. Els vespres d’estiu ja són fantàstics de per sí… Ara, si estàs a un passeig de platja presentant les teves cançons a gent que no coneixes, es podria dir que el moment passa a ser perfecte!

image

Quan vam acabar, allò que tant ens agrada. Parlar amb gent, firmar alguna maqueta i fer-nos fotos amb la gent que ho demanava!

image

Després carregar la furgo i cap a casa ràpid a veure el Barça!!

image

Avui per tant cadascú ha dormit al seu llit. I després de dinar mala notícia: la roda de la furgoneta estava petada, per sort el Roger és un manetes i l’ha canviat ràpid!

image

Ara mateix acabem d’arribar a Sitges, novena parada del cybeetour. I sembla que avui no tenim el dia. La roda que havíem posat també estava petada!

image

En fi. Creuem els dits i esperem que la sort canviï. Expressió ideal per pendre’s la situació amb una mica d’humor: avui ho petem!

Som-hi cybeetour que avui també serà un gran dia a Sitges. Ens veiem per Catalunya!

L’origen del cybeetour, Lleida

Hola!

Vam tenir un petit problema amb el cartell de Lleida…

image

Havent dormit a casa després de varis dies de voltar per Catalunya, ahir tocava anar cap a terres lleidetanes després de dinar. La primera parada del viatge però, va acabar sent Alcoletge. Allà hi tenim dues bones fans de CyBee, unes de les que ens demanaven si us plau que anésssim a Lleida. De fet un dels motius pels quals va sortir la idea del cybeetour és aquest… Així que ens havíem de veure sí o sí! Com que elles al final no podien venir, vam decidir passar-hi nosaltres.

image

Una vegada a Lleida, calia comprar reforços… Després de petar a cada concert, és normal que al setè no et quedin cordes de recanvi!

image

Primera bona notícia. El concert estava anunciat a l’agenda del diari el Segre i al portal AraPonent.cat. En aquest enllaç: http://www.araponent.cat/noticia/39629/el-cybeetour-fara-parada-dema-a-la-placa-de-sant-joan-de-lleida

Finalment, vam muntar la paradeta a un racó de la Pl.Sant Joan.

image

El concert va anar molt bé. Entre el públic hi havia forces cares conegudes que no esperàvem! Les bessones

image

La Xènia i Andrea

image

Els del càmping!

I força gent que es va quedar a escoltar-nos.

image

El concert també va tenir el seu moment tendre…

image

I tot va anar molt bé fins la penúltima cançó. Atenció perquè és una de les millors fotografies de la gira!

image

Vam intentar argumentar-li al policia que el concert era legal perquè sortia a l’agenda del diari Segre, però res. Finalment, com que només ens quedaven dues cançons ens van deixar fer… I llavors la gent va començar a aplaudir, pell de gallina!

Una vegada acabat el concert, sopar amb bona companyia i cap a Roda de Barà a dormir! Això sí, abans calia despedir bé el dia.

image

Donem les gràcies a la família Vilaseca Martí per com ens cuiden!

image

I aprofitant que estem a un poble de costa, aquest matí l’hem passat a la platja.

image

Allà hem vist una altra sorpresa. Sortim al diari Segre i mireu què diuen de nosaltres!

image

Ara mateix estem al passeig de Sant Salvador, preparats per tocar. A veure com surt avui!

Una abraçada a tots els que ens seguiu i ajudeu. Ahir tornant de Lleida els 4 del grup vam arribar a una conclusió. No creiem en cap religió sinó en les persones. El cybeetour ens està demostrant que hi ha gent que val molt la pena!

Ens veiem per Catalunya!

Sant Pol de Mar

Bon dia!

Se’ns comencen a acabar els adjectius per descriure el cybeetour. Genial, agradable, increïble, fantàstic, apostoflant…!

Ahir tocava Sant Pol, poble de platja. I així ho vam aprofitar!

Després de visitar 6 pobles durant el cybeetour podem dir que hem fet una molt bona tria. Sant Pol, com els que hem anat passant, també és un lloc amb un encant especial! Després del bany vam decidir caminar una estona pel passeig i ràpidament vam trobar un entreteniment. Dotze noies jugant a futbol! Mai havíem vist tant públic masculí mirant un partit de carrer…

Finalment es van fer les 20h i era hora de muntar la paradeta. Mireu que bonic on estàvem!

A poc a poc es va anar apropant gent, aquesta vegada la majoria joves. Només hi havia un inconvenient: el vent! Vam haver de posar una tanca perquè no caigués el fotocol i guardar les maquetes dins la caixa perquè no volessin. I això va tenir les seves conseqüències… Els turistes que passaven es pensaven que la caixa era per demanar monedes, així que ens tiraven diners, calderilla! Fins i tot un home, com que va veure el cartell de maquetes 5 euros va entendre que havia de posar 5 euros i així ho va fer. Això encara no ens havia passat i la nostra reacció va ser un atac de riure al mig d’una cançó… Molt graciós tot plegat.


El concert va sortir molt bé. Vam perdre la poca vergonya que ens quedava i vam parlar bastant amb el públic. Fins i tot unes noies van fer allò d’aixecar el braç i demanar torn de pregunta! I finalment al acabar, vam tornar a fer allò que tant ens agrada. Firmar maquetes, fer-nos fotos i parlar amb la gent.

De fet, tant vam parlar amb unes noies que vam acabar sopant junts…

Quin gust poder conèixer gent tan maca a Sant Pol i relacionar-nos com si ens haguéssim conegut tota la vida.

I després d’un llarg dia, vam pujar a la furgoneta i cap a Sant Feliu! Els viatges de nit amb bona música de fons són fantàstics. I més si mentre escoltes la música i mires per la finestra et pares a pensar que el cybeetour és molt més que una gira…

Avui toca Lleida, a les 19:30 a la Pl.Sant Joan. De fet si mireu el diari el Segre ho trobareu!

Ens veiem per Catalunya, sooom-hi!